L’ENTREVISTA:
Renfe s’ha compromès que abans d’un any tots els trens pararan a Montgat. Deu estar satisfet.
-«Força, però fins que no ho vegi no ho creuré. Em preocupa que la transferència pendent de Renfe a la Generalitat pugui afectar d’alguna manera aquesta promesa si el traspàs de la gestió es formalitza abans no s’acompleixi.»
Ha passat massa temps perquè aquesta exigència pugui ser una realitat?
-«No ha estat fàcil. Vam començar per col·lapsar el Ministeri de Foment amb cartes i vam continuar per recollir més de 3.000 signatures en una població que no passava dels 9.000 habitants. A la primera assemblea a l’estació van assistir-hi prop de mig miler de persones i llavors vam decidir començar els talls de vies, que van durar gairebé tres mesos i que en ocasions van afectar sensiblement el servei de rodalies.»
-El fet d’implicar tanta gent durant tant de temps és potser tan satisfactori com el fet d’aconseguir l’objectiu?
-«Aquell moviment va ser el més massiu en la història de Montgat. El tren és el metro de Montgat. Hi havia sentiment en una reclamació que la gent creia justa, tot i que els representants municipals de llavors, potser per rebaixar la tensió, no venien gaire convençuts a donar-nos suport en les mobilitzacions. La repercussió mediàtica que va adquirir la protesta va forçar que les administracions s’hi impliquessin més. Ho volíem.»
-Van pensar en alguna ocasió a deixar-ho córrer?
-«Aviat van arribar alguns resultats, com que tots els trens s’aturessin els caps de setmana i també les primeres i darreres hores del dia. Eren petites victòries que aigualien el problema sense sortida de les multes que vam arribar a acumular per protagonitzar alguns actes de protesta.»
-Van acabar pagant-les?
-«També vam protestar perquè ens les perdonessin i la negociació política ho va aconseguir. Llavors, el moviment ciutadà havia fet el que estava a les seves mans i era l’hora dels polítics.»
-Per què s’ha trigat tant a trobar un acord?
-«Políticament no s’hi va posar gaire interès i també vam haver de viure la intransigència de l’anterior director de rodalies, Josep Manau, que amb una promesa incomplerta va provocar la nostra mobilització. L’actitud del nou director [Miguel Ángel Remacha] és molt més conciliadora.»
-Entre altres raons, no compartien els problemes tècnics que adduïen per no fer parar tots els trens.
-«No hi havia problemes tècnics, eren una excusa. El temps que podia perdre’s per aturar-se a Montgat podia recuperar-se sense les aturades que es fan abans d’arribar a l’estació del Clot. A més, per nombre d’usuaris, les estacions de Montgat són més concorregudes que les dues de Masnou i un servei públic no ha d’entendre d’aquestes coses.»
-Quins beneficis portarà l’aturada de tots els trens?
-«Primer, farem justícia al fet de pagar el mateix que la resta dels ciutadans que reben un servei complet, a diferència del que els passava fins ara als veïns de Montgat o de Tiana. Sobretot, estarem més connectats amb la resta de municipis del voltant i de Barcelona i també posarem fi a la impotència de veure com el tren t’ignora quan no s’atura.»
-Podria repetir-se a Montgat un moviment veïnal com aquell en aquests temps?
-«Estic convençut que sí. En temes socials la gent s’hi implica i quan algú té una injustícia es mulla, encara que sembli estar allunyat de la participació política.»
JOSE G. NAVARRO /El Punt/25/4/2008
Millora una població, però endarrereix tota una comarca.
Si voleu metro reclameu metro, no intenteu fer d’un rodalies un metro.